Vinya i vi a la Catarroja del segle XVII

El dia 15 de gener del 1626 van tenir inici les sessions de les Corts a Motsó en absència del rei Felip IV que s’incorporà el 31 del mateix mes. En el seu discurs inaugural, el monarca sol·licitava del regne una ajuda econòmica que després de moltes discussions entre els representants dels tres braços (eclesiàstic, militar i reial), es va convenir en un servei a la corona de 1.080.000 lliures, a raó de 72.000 lliures anuals. Tot i que aquesta elevada quantitat suposava només la sisena part de la quota assignada als valencians segons l’arbitri del Compte-Duc d’Olivares, era el servei més elevat fins aleshores de la història valenciana [en això no ha canviat massa la cosa]. Un dels productes gravats fou el vi i es calculava d’acord amb la quantitat i la qualitat. En aquella època Catarroja, com tots els pobles de la comarca, conreava el vi i fou un dels municpis afectats per l’impost (la cissa del vi). Així, segons els registres dels aonomenats Llibres del manifest del vi, conservats a l’Arxiu del Regne de València, entre el 1627 i el 1631 concretament el nostre poble produeix 48.840 cànters: 8.970 el 1627, 14.360 el 1628, 8.110 el 1629, 10.300 el 1630, i 7.100 el 1631, això que vol dir una mitjana anual de 9.768 cànters. Les males collites no frenaren l’ànsia recaptatòria de la monarquia. Si hem de creure el que ens diu el dietari dels germans Vich, en l’entrada del dia 17 de desembre llegim: «Viernes a 17 de bolvió a Madrid Don Francisco de Castellví, aviendo dexado puesto en execución todo lo que le tocava al servicio del Rey ofrecido en Cortes y a la Ruyna del Reino.» El patiment de la població quedà palesament reflectit en els versos plens de significat que es van difondre en aquell moment i que també recullen els mateixos autors: «De un hartazgo dice Urgel / que enfermó Felipe IV / Y si él enfermó de harto / más lo están sus Reyno dél.»

Catarroja no s'acaba mai