dilluns, 7 d’agost del 2017

Morts catarrogins al front de guerra i al bombardeig del 9 de setembre del 1937

Segons que avançava la guerra, la moral de la població civil es va anar afeblint pels patiments i les obligacions que imposava una contesa que, segurament, ningú no volia i que aviat perdria aquella majoria del poble que el 1936 havia votat pel Front Popular. Al seu llibre Política i poder local. Catarroja: un municipi valencià durant el primer franquisme, que je fet servir en alguna altra ocasió, Juan Alberto Gómez Roda ens explica que el 9 de setembre del 1937 l’ajuntament informava de les baixes d’un bombardeig: l’únic que va afectar Catarroja, segons ell. Al Registre Civil hom va inscriure la mort de dues dones de 23 i 70 anys, un home de 63 anys, una xiqueta de 9 anys, Rosa Moral Asins, i un xiquet de 4 mesos.
L’autor continua amb el seu relat, alçant acta dels catarrogins morts al front: 30 van morir per fets de guerra, dels quals 22 tenien entre 26 i 41 anys d’edat, i la major part, 19, van morir durant el 1938 als fronts de Terol, Nules, Catalunya i Extremadura. En donen informació els llibres de defuncions del Registre Civil. Van ser els següents: Alapont Guillem (de 32 anys, mort al front de Catalunya el 29 de desembre del 1938), Antoni Alfonso Chaqués (de 41 anys, mort al front de Belchite el 15 de maig de 1937), Vicent Bonete Vives (de 32 anys, mort al front de Madrid el 10 d’abril de 1937), Lluís Casany Raga (de 28 anys, mort al front de Catalunya el 26 de juliol de 1938), Agustí Chirivella Ricart (de 26 anys, mort al front d’Extremadura el 22 de juny de 1938), Josep Comos Chirivella (de 31 anys, mort al front d’Extremadura el 13 d’agost de 1938), Vicent Costa Costa (de 28 anys, mort a Andújar, al front andalús, el 13 d’octubre de 1938), Salvador Culla Olmos (de 32 anys, mort a Nules, al front de Llevant, el 9 de novembre de 1938), Josep Ferrer Raga (de 28 anys, mort al front de Catalunya el 5 de març de 1938), Salvador Gamon Asins (de 34 anys, mort a l’Hospita de Sabadell el 8 de juliol de 1938), Vicent Gamón Turégano (de 20 anys, mort al front de Llevant el 10 de gener de 1938), Alexandre Garrido Esteban (de 29 anys, mort al front d’Extremadura el 21 d’octubre de 1938), Miquel Gradolí Genovés (de 31 anys, mort al front de Terol el 29 de desembre de 1937), Vicent Lahoz Chulià (de 32 anys, mort al front d’Extremadura el 27 de gener de 1939), Joan Antoni López Ripoll (no hi consta l’edat, va morir a Villa Baja, al front de Madrid, el 28 de gener de 1938), els germans Antoni i Josep Muñoz Gurrea (de 36 i 31 anys, respectivament, van morir a Nules, al front de Llevant, el mateix dia, el 8 de novembre de 1938), Josep Muñoz Peris (de 34 anys, va morir a Toro el 12 d’agost de 1938), Ramon Ortí Moscardó (de 23 anys, va morir a Begís, al front de Llevant, el 9 d’octubre de 1938), Vicent Peris Fortea (de 25 anys, va morir al front de Terol el 15 de gener de 1937), Emili Puchalt Raga (de 34 anys, va morir al front de Llevant el 8 de novembre de 1938), Miquel Puchalt Rodríguez (de 28 anys, va morir al frot de Catalunya el 26 d’agost de 1938), Vicent Raga Chulvi (de 28 anys, va morir el front de Catalunya el 30 de maig de 1938), Manuel Salvador Agut (de 27 anys, va morir al front de Catalunya el 15 de març de 1939), Eduard Santarremígia Albert (de 27 anys, va morir al front d’Extremadura el 29 de gener de 1939), Salvador Saturnino Hervàs (de 21 anys, va morir Aranjuez, al front de Madrid, el 2 de desembre de 1937), Salvador Sebastián Gurrea (de 19 anys, va morir al front de Terol el 26 de desembre de 1936), Miquel Segarra Ramon (de 20 anys, va morir e Corbalán, al front de Terol, el 24 d’abril de 1938), i Alfons Villanueva Medina (de 37 anys, que va morir al front de Terol el 22 de desembre de 1937). També hi consta als registres el nom de Salvador Alapont Chust, de 78 anys, que va morir a causa de les ferides que li va produir un bombardeig el 29 de desembre de 1938.
Són morts que mai no va ntenir el seu «monument», ni tan sols un recordatori. Potser l’ajuntament que em consta que vol homenatjar els morts en el bombardeig del 9 de setmbre del 1938, hauria d’afegir tots aquests catarrogins que van morir en defensa de la legalitat republicana.


Catarroja no s’acaba mai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada