Segons que avançava la guerra,
la moral de la població civil es va anar afeblint pels patiments i les
obligacions que imposava una contesa que, segurament, ningú no volia i que
aviat perdria aquella majoria del poble que el 1936 havia votat pel Front Popular.
Al seu llibre Política i poder local.
Catarroja: un municipi valencià durant el primer franquisme, que je fet
servir en alguna altra ocasió, Juan
Alberto Gómez Roda ens explica que el 9 de setembre del 1937 l’ajuntament
informava de les baixes d’un bombardeig: l’únic que va afectar Catarroja,
segons ell. Al Registre Civil hom va inscriure la mort de dues dones de 23 i 70
anys, un home de 63 anys, una xiqueta de 9 anys, Rosa Moral Asins, i un xiquet de 4 mesos.
L’autor continua amb el seu
relat, alçant acta dels catarrogins morts al front: 30 van morir per fets de
guerra, dels quals 22 tenien entre 26 i 41 anys d’edat, i la major part, 19,
van morir durant el 1938 als fronts de Terol, Nules, Catalunya i Extremadura.
En donen informació els llibres de defuncions del Registre Civil. Van ser els
següents: Alapont Guillem (de 32
anys, mort al front de Catalunya el 29 de desembre del 1938), Antoni Alfonso Chaqués (de 41 anys,
mort al front de Belchite el 15 de maig de 1937), Vicent Bonete Vives (de 32 anys, mort al front de Madrid el 10
d’abril de 1937), Lluís Casany Raga
(de 28 anys, mort al front de Catalunya el 26 de juliol de 1938), Agustí Chirivella Ricart (de 26 anys,
mort al front d’Extremadura el 22 de juny de 1938), Josep Comos Chirivella (de 31 anys, mort al front d’Extremadura el
13 d’agost de 1938), Vicent Costa Costa
(de 28 anys, mort a Andújar, al front andalús, el 13 d’octubre de 1938), Salvador Culla Olmos (de 32 anys, mort
a Nules, al front de Llevant, el 9 de novembre de 1938), Josep Ferrer Raga (de 28 anys, mort al front de Catalunya el 5 de
març de 1938), Salvador Gamon Asins
(de 34 anys, mort a l’Hospita de Sabadell el 8 de juliol de 1938), Vicent Gamón Turégano (de 20 anys, mort
al front de Llevant el 10 de gener de 1938), Alexandre Garrido Esteban (de 29 anys, mort al front d’Extremadura
el 21 d’octubre de 1938), Miquel Gradolí
Genovés (de 31 anys, mort al front de Terol el 29 de desembre de 1937), Vicent Lahoz Chulià (de 32 anys, mort
al front d’Extremadura el 27 de gener de 1939), Joan Antoni López Ripoll (no hi consta l’edat, va morir a Villa
Baja, al front de Madrid, el 28 de gener de 1938), els germans Antoni i Josep Muñoz Gurrea (de 36 i 31
anys, respectivament, van morir a Nules, al front de Llevant, el mateix dia, el
8 de novembre de 1938), Josep Muñoz Peris
(de 34 anys, va morir a Toro el 12 d’agost de 1938), Ramon Ortí Moscardó (de 23 anys, va morir a Begís, al front de
Llevant, el 9 d’octubre de 1938), Vicent
Peris Fortea (de 25 anys, va morir al front de Terol el 15 de gener de
1937), Emili Puchalt Raga (de 34 anys, va morir al front de Llevant el 8 de novembre de 1938), Miquel Puchalt Rodríguez (de 28 anys,
va morir al frot de Catalunya el 26 d’agost de 1938), Vicent Raga Chulvi (de 28 anys, va morir el front de Catalunya el
30 de maig de 1938), Manuel Salvador
Agut (de 27 anys, va morir al front de Catalunya el 15 de març de 1939), Eduard Santarremígia Albert (de 27
anys, va morir al front d’Extremadura el 29 de gener de 1939), Salvador Saturnino Hervàs (de 21 anys,
va morir Aranjuez, al front de Madrid, el 2 de desembre de 1937), Salvador Sebastián Gurrea (de 19 anys,
va morir al front de Terol el 26 de desembre de 1936), Miquel Segarra Ramon (de 20 anys, va morir e Corbalán, al front de
Terol, el 24 d’abril de 1938), i Alfons
Villanueva Medina (de 37 anys, que va morir al front de Terol el 22 de
desembre de 1937). També hi consta als registres el nom de Salvador Alapont Chust, de 78 anys, que va morir a causa de les
ferides que li va produir un bombardeig el 29 de desembre de 1938.
Són morts que mai no va
ntenir el seu «monument», ni tan sols un recordatori. Potser l’ajuntament que
em consta que vol homenatjar els morts en el bombardeig del 9 de setmbre del
1938, hauria d’afegir tots aquests catarrogins que van morir en defensa de la
legalitat republicana.
Catarroja
no s’acaba mai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada