La Quinta Columna a l’Ajuntament de Catarroja

Durant anys, el Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Catarroja, amb número d’ISBN propi i, per tant, amb entrades nominals a les grans biblioteques, va editar una magnífica col·lecció de llibres que va denominar «Josep Servès, de documentació i recerca». La col·lecció havia començat el 1985 i va patir una «aturada ideològica» en guanyar les eleccions municipals el Partit Popular. El 1994 guanya el premi Benvingut Oliver d’Investigació Històrica la investigació de l’historiador José Alberto Gómez Roda, Política i poder local. Catarroja: un municipi valencià durant el primer franquisme. El treball guanyador fou rebutjat pel nou ajuntament governat aleshores per la coalició PP-UV perquè la seua ortografia no es corresponia amb certes (a)normes que volien imposar. La censura, doncs, no va permetre que el llibre veiés la llum a la col·lecció on en principi l’hauria d’haver vist. Fonalment, però, el 1999 fou publicat per l’editorial Afers. Un grup polític o de pressió va poder viure, i fins i tot créixer, a costa de l’enfrontament amb el món de la cultura, amb la Universitat, amb els estudiosos..., però una societat, un país, un poble, no... Les coses han canviat, almenys de moment, però val la pena no descuidar  la guàrdia i guardar-ne memòria. El llibre s’endinsa en els anys del franquisme a Catarroja, sense perdre la perspectiva per emmarcar els fets en la història general. Explica i analitza la Catarroja posterior a la guerra fins a la dècada dels setanta, quan el poble ja havia experimentat canvis sociològics, polítics i econòmics importants. Entre les moltes notícies que aporta el treball de José Alberto Gómez, trobem la que fa referència a la Quinta Columna i la seua ocupació de l’ajuntament.

* * *

El diari Las Províncias del 14 de maig del 1939 encapçala una de les seues pàgines amb el títol «Catarroja y Mislata libres». Hi apareix la crònica de l’ocupació de l’Ajuntament de Mislata que no degué ser massa diferent del que passa a Catarroja i a molts altres municipis. Concretament, al nostre poble, un grup encapçalat per Josep Hervàs Gimeno ocupà l’ajuntament el 29 de març del 1939. El dia 4 d’abril entraren els soldats al poble que venien des de València pel pont del barranc. Quatre dies després, aquest mateix grup obtingué la conformitat de l’autoritat militar per a erigir-se com a gestora interina municipal i procedí al nomenament de comissions. Aquesta «gestora quintacolumnista» va prendre possessió el 5 de juny amb el nomenament oficial del governador Planas de Tovar i va dirigir l’ajuntament fins al gener del 1944. En la nova gestora, que comptava amb dotze membres, només hi restaren tres quintacolumnistes.

Qui eren els qui ocuparen l’ajuntament i que havien esperat l’arrribada dels militars? Segons Emilio Porcar, alcalde de Catarroja entre els anys 1955 i 1970, que va ser entrevistat per l’autor del llibre, tant el regidor Joan Muñoz Cabo, com el futur alcalde entre 1943 i 1950, Rafael Canet pertanyien abans del 1936 al partit radicalsocialista. Els quintacolumnistes eres propietaris de les indústries intal·lades a Catarroja (licors, rajoles, genères de punt) i representants d’interessos agraris. En definitiva, llauradors propietaris i arrendadors, comissionistes i comercians, propietaris de molins d’arròs i de negocis d’adobs.

A l’Arxiu General de l’Administració, concretament a la secció de la Secretaria General del Moviment, Delegació General de Províncies, es troba el document que relaciona els regidors. Diu així: «Joan Ramon Raga [segon alcalde franquista]: industrial arrocero muy perseguido, al que le fue asesinado su hijo [es refereix a Joan Ramon Ferrís, secretari de la Falange local]; Fernando Penella Ferrandis: muy perseguido por los rojos; Juan Muñoz Cabo: industrial arrocero, encarcelado y perseguido; Bartolomé Vázquez Puertes: procede de derechas, muy perseguido; Miguel Guillem Peris: industrial muy perseguido; Santiago Escudero Marco: de derechas, perseguido; Vilar Penella: maestro perseguido y encarcelado; Hervás Torres: agricultor acomodado, perseguido y encarcelado; Alapont Muñoz: agricultor prestigioso; Carmelo Ramón Giner: agricultor antiguo militante de la derecha; Vicente Albelda: perseguido [pare del «protomàrtir» cap de la Falange local des del 1934, Vicent Albelda Sales].

Pel que fa als quintacolumnistes, el document esmentat ens informa que Josep Alfonso Martí, nascut el 1907, era comerciant majorista de fruites; Crescensi Calatayud Sierra era un industrial propietari de la fàbrica de gèneres de punt del poble; Rafael Canet Sòria, nascut el 1899, era un industrial propietari d’un negoci de fertilitzants i adobs; Vicent Miquel Chirivella Fortea, nascut el 1905, llaurador amb 20 fanecades al terme de Catarroja, segons el padró de guarderia rural del 1940 (26 fanecades el 1946); Miquel Garcia Sandemetrio, nascut el 1894, llaurador, el 1949 «industrial»; Llorenç Guillem Almarche, nascut el 1905, «obrero agrícola», és a dir «jornaler»; Josep Hervàs Gimeno, fill de Josep Hervàs Torres, assassinat durant la guerra; Joan Monzó Chirivella, nascut el 1908, comerciant «comissionista», Joan Muñoz Cabo, nascut el 1907, industrial propietari d’un molí d’arròs amb un protagonisme important en el poder local fins a principis dels anys 50; Ferran Penella Ferrandis, nascut el 1896, llaurador; Josep Raga Ferrer, nascut el 1904, venedor de fruites i sastre; Carmel Ramon Giner, nascut el 1900, llaurador. En aquesta primera comissió gestora, Pere Chust Hervàs era dipositari de fons municipals. De la Comissió de Recuperació Civil i Dipositaria de Béns i Habitatges s’ocupaven Rafael Casañ Alfonso i Bartomeu Vàzques Puertes, el qual era també síndic de l’ajuntament.

La primea corporació fou reemplaçada per una nova gestora sota el control polític del govern civil que va prendre possessió el 15 de juny del 1939. Això però serà motiu d’un altre post que publicarem en algun moment.

Catarroja no s’acaba mai