El Llibre de Comptes del Consell de Catarroja (1652-1658)

Han transcorregut més de tres-cents cinquanta anys des què els escrivans que traballaven a l’administració de Catarroja deixaren constància («Memòria de lo que cobrà. Memòria de lo que pagà») d’una part important de la vida local en reflectir al Llibre de Comptes (1652-1658) —l’únic document conservat al municipi de l’època foral— les resolucions del Consell, les despeses i ingressos de l’entitat de govern municipal, etc., que ens proporciona detallada imatge de parcel·les de l’economia i la societat del nostre poble en un moment de la història apassionant, dens i convulsionat. Es tracta de l’únic document que se salvà de la destrucció general produïda durant la contesa del 1936-1939.

Es tracta d’un llibre relligat amb cobertes de pergamí, que conté cinq quadernets, amb un total de 240 pàgines (48 cada quadernet) in folio, només 218 de les quals, escrites en lletra humanística, ens aporten informació. Els imports de les partides es troben anotats segons l’ordre normal de lliures, sous i diners, sense necesitat de ressenyar-hi, però, les respectives monedes. Tot i que fou redactat per diverses mans, dos són els escrivans que hi consten com a tals durant el període que abraça el text: Vicent Xirivella i Miquel Riera. El primer percep al principi pel seu treball un salari anual de 12 lliures, i després li és incrementat a 18 lliures cada any, mentre que Miquel Riera només percep 13 lliures i 10 sous. Entre les missions de l’escrivà consta la d’assistir a les reunions del Consell i signar els seus acords, a més, dóna fe dels resultats dels comptes que presenten els jurats major i menor en finalitzar els seus exercicis, iniciats i conclosos cada any el dia de «Pasqua de l’Esperit Sant», o bé assisteixen a l’elecció de justícies i jurats. També participen en la taxa de les cedes i reben els comptes de diversos oficis amb càrrec al municipi, com ara el dels obrers, etc. És curiós, per exemple, com el mateix escrivà grafia el seu nom de diverses maneres: «Girvella», «Xirvella», «Jirvella», «Chirvella» o «Cirivella», la qual cosa constitueix un bon exemple de les oscil·lacions gràfiques durant la centúrua del sis-cents. A partir de la donació de comptes del capítol XIII les funcions d’escrivà les assumeix Miquel Riera, el qual millora la qualitat ortogràfica del text (escriu «haver», «passat», «Vicent», «presència»), i denota uns superiors coneixements als de l’escrivà anterior.

En la portada de llibre llegim, redactat en lletra incorporada posteriorment, en castellà, «Libro de Cuentas del año 1652 hasta 1662, en 1663. Nº 14. Nº 17». La comptabilitat comença en efecte l’any 1652, però es clou el 1659. Aquesta diferència cronològica, junt a la grafia del títol de la coberta i la mateixa constitució del lligall fa pensar que li ha estat substret algun quadernet que arribaria fins a l’any 1662. A sobre de la solapa que cobreix la tapa hi ha el número 56 i, a l’interior de la coberta llegim els noms d’Antoni Girvella, Josep Daroqui, Andreu Sebastià i indicis d’uns altres actualment esborrats, així com unes inscripcions a la part de darrere, esvaïdes a causa del temps. Cada pàgina duu les marques necessàries per separar les quantitats de lluires, sous i diners.

Malgrat la desídia dels anys i el poc interès de les corporacions municipals catarrogines al llarg dels segles (no fou fins a la fi del franquisme que es va conservar degudament), el llibre es troba en prou bon estat de conservació, si n’exceptuem alguna part deteriorada que barra la lectura de breus fragments. Malgrat estar ben guardat, potser valdria la pena que l’Ajuntament fes un esforç per donar-lo a conéixer als catarrogins. No deixa de ser el document més antic conservat al poble. I aviat complirà el 360 anys.

Catarroja no s’acaba mai

[Nota: Informació extreta de l’obra Llibre de comptes del Consell de Catarroja (1652-1658).Estudi preliminar, transcripció i notes,  de Vicent Olmos i Antoni López, editat per les Publicacions de la Biblioteca i l'Arxiu de Catarroja, a la col·lecció Josep Servès, de documentació i recerca, l'any 1985].