Catarroja no s'acaba mai
Notícies sobre Catarroja, sobretot històriques però no només... Sense ànim d'una gran erudició, però que aprofite per saber coses sobre el poble i la seua gent... Potser producte del desfici...! I esperant que suscite l'interès d'alguns lectors i lectores...!
diumenge, 6 d’agost del 2017
Les famílies que 'governaven' Catarroja a mitjan segle XVII
Al segle XVII el Consell de Catarroja era la màxima institució de govern municipal i del seu funcionament emanava la vida econòmica i social del poble. El 1655 la institució es reuneix «en la casa de la present Universitat de Catarroja, en onse dies del mes de juliol del any 1655, estant junt lo Concell Particular de dit Loch...» En aquella reunió —ens ho explica el Llibre de Comptes del Consell de Catarroja (1642-1658) que es troba cusodiat a l’Ajuntament i que és l’únic document que es conserva al municipi de l’àpoca foral— els consellers procedeixen a demanar els comptes de l’any anterior, a càrrec dels quals havia estat el Jurat major Geroni Català. A mitjan del segle anterior havia estat ampliat el nombre de consellers, però el mes de maig de 1652, concretament el dia 21, se celebra una nova junta per tornar a reduir el nombre de consellers que quedà fixada en nou membres. Aquestes oscil·lacions, a més de la possibilitat que ofereixen de ser interpretades com a producte d’una època de reajustaments, tenen també la seua base en una certa inestabilitat institucional que, pel que fa al Consell del poble ja localitzem en la primera pàgina del Llibre de Comptes, on el Justícia i els Jurats major i menor denuncien que els consellers Vicent Riera, Jaume Domingo, Josep Escrivà, Francesc Daroqui, Pere Raga i Josep Raga, «no volien venir a Consell (...) per a aver de tratar les coses que se an de fer en lo poble». Sembla que els més persistents eren Vicent Riera, Josep Raga i Francesc Daroqui. La negativa obligà el Consell a trametre avís al senyor per tal de «donar-ne raó» i que aquest els obligués «a fer-los venir». La major part del Consell considerà punible aquesta actitud i pretengué castigar «al que serà convocat per lo Menistre de dit Lloch y no acudirà, que serà executat en dita pena». Poca força posseiria, però «la major part del Consell» ja que l’espai destinat a la quantitat de «la dita pena» el van haver de deixar en blanc. La «negligència» obeiria probablement al fet d’haver incoat ràpidament procés contra els Consellers. De tota manera, aviat es resoldrà i els tornarem a trobar en l’exercici de les seues funcions. Fins i tot, poc després, Vicent Riera actuaria com a Jurat. En aquest acte ja trobem algunes de les famílies més ben situades econòmicament i socialment al poble en aquells anys de la meitat del segle XVII.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada