Els 'privilegis' dels pescadors de Catarroja

Des de la conquesta per les hostes de Jaume I el 1238, l’Albufera restà incorporada al Patrimoni Reial. Al Llibre del Repartiment ja figuren algunes cessions de barques, així com l’atorgament d’usdefruits de part de les rendes del llac i de la sal conreada a les salines. En la declaració de domini de les Ordinacions del Comú de Pescadors consta que ni la jurisdicció ni les rendes de l’Albufera no s’havien de confondre amb les del regne o les de la ciutat de València. Des d’aquell moment la pesca es confirma com l’activitat econòmica més important del domini, motiu pel qual immediatament es desenvolupa un corpus administratiu i regulador sota la responsabilitat dels batles, magistrats i altres responsables del patrimoni del rei, de la Generalitat. Les altres activitats, però (pastures, caçera, recolecció de fruits, etc.) també son objecte de legislació i de prohibicions. En el cas de la cacera, per exemple, abasten un bon nombre de mesures que inclouen la prohibidió de l’activitat, amb menció de les espècies que eren l’objectiu principal dels caçadors. Al segle XVII, per exemple, es prohibeix caçar a peu o en barca, amb gos, senderes i fures, o amb arc. El 1676 s’obliga als pescadors adscrits al pagament del Quint a marcar les seues barques i si en l’espai de vint-i-cinc dies no són marcades que siguen destruides per evitar les incursions dels caçadors en les mates on es trobaven la majoria d’aus. Es caçaven conills, llebres, cérvols, senglars, cabres monteses, així com diverses espècies d’aus (francolins, perdius, ànecs, fotges, sarcets, agrons). Si al segle XVI, la documentació només esmenta l’ús de l’arc com l’arma principal que fan servir els caçadors, al segle XVII ja trobem, a més de l’arc i la ballesta, escopetes i arcabussos, això que va suposar l’augment dels furtius i també de la cacera cobrada. Els pescadors, d’acord amb les Reials Ordenances no podien caçar al llac, sota fortes penes corporals, ni podien tampoc portar caçadors en les seues barques, ni, evidentent, comercialitzar cap mena de cacera.
Als arxius hi ha molta documentació de la Batllia de denuncies contra els infractors. Així, per exemple, trobem un «clam de cacera», datat el dia 7 de gener de 1661, on podem llegir: «Diego Ruiz, supdelegat de la Guarda major de la Albufera, clama contra Fèlix Comes, laurador del loch de Ruçafa, per haver-lo trovat en dos dotsenes de foges mortes de escopetada quatre verguers de la Real Audiència en lo portal de Sant Vicent, en lo dia 6 del mes. Per dita rahó acusa les penes que per furs y privilegis y pragmàtiques es dehuen acusar.». 
Tot amb tot, l’any 1680, els pescadors de Catarroja obtenen un permís especial per poder caçar fotges els dissabtes. El document, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Arago, diu així: «Señor: / El gremio de pescadores de el lugar de Catarroja dice que para la reedificación de la iglesia de dicho lugar han ofrecido de limosna lo que frutase la caza de las foxas que los sábados de cada semana desde el primero después de el día de San Martín pueden matar y por que el Baile General no puede sin permisión de Vuestra Magestad dar expresamente licencia para dicha caza. Pide y suplica a Vuestra Magestad sea de su Real servicio mandar al Baile General de Valencia les de licencia para que puedan cazar dichas foxas por término de seis años y mientra durara la reedificación de dicha iglesia por ser obra muy digna de la gran piedad de Vuestra Magestad. / En diciembre a 16 de 1680.» Al marge: «Ordénese al Baile informe si tiene inconveniente. / Responde al informe que se le pidió sobre lo que pueden los pescadores de Catarroja que se les permita los sábados cazar foxas pera la fábrica de la iglesia y dice que se les puede permitir con advertencia de que se les de permiso también para venderlas el domingo, tan solamente las que hubieran cazado el día antes.».
Feta la llei, feta la trampa, però. El dia 1 de desembre de 1688, trobem un document de la Batllia que informa dels habitants de Catarroja que havien estat trobats caçant a l’Albufera. Al document en qüestió hi consten els noms dels infractors, dels quals en dóna compte Batiste Bernat. Eren Josep Mas (major), Pere Ferrando, Josep Ramon, Joan Fortea, Josep Company, Josep Chaqués, Vicent Verdaguer, Miquel Peris, Llorenç Chust, Francesc Raga, Nadal Asins, Josep Alapont, Josep Peris, Manuel Ribes, Andreu Alapont, Vicent Peris, Isidor Peris, Sebastià Alapont, Josep Raga, Joan Micó, Antoni Ferrando, Francesc Guillem, Josep Asins (de Maeu), Vicent Guillem, Antoni Asins, Jaume Daroqui, Josep Lopes, Josep Puchal, Josep Guillem, Agustí Peris, Valero Ramon, Joan Aneyn, Andreu Chaqués, Llorenç Asins, Josep Domingo, Valero Ferrando, Vicent Chulià, Vicent Aneyn, Geroni Ferrer, Fracesc Ferrer, Pere Raga, Miquel Raga, Vicent Sebastià, Lluís Sentafé, Joan Raga, Vicent Chulvi, Jaume Martínes, Andreu Guillem i Josep Asins (major). I acaba el document: «totes les persones sobredites són habitadors del lloch de Catarrocha.»

Catarroja no s'acaba mai