Catarroja en guerra: les víctimes franquistes

Fa uns dies, en un ‘post’ sobre els assassinats pel franquisme («Els catarrogins represaliats pel franquisme»), n’anunciava un altre que fes referència als morts durant la guerra com a conseqüència dels fets revolucionaries que el règim del general Franco va qualificar de «màrtirs». Efectivament, encara fa no massa anys, a la façana de l’església de Sant Miquel on dóna la portalada de Sant Pere, a la plaça de la Llotgera, i en un làpida gravada en pedra al peu del monolit que, tapat per l’actual, pesisteix a sota, a la plaça Nova, davant del Palau de Vivanco, hi figuraven els noms de setze catarrogins sota una inscripció que els designava com a fills predilectes del poble, herois i màrtis perquè donaren la seua vida «Por Dios y por España». La llista de la façana de l’església presidida per una gran creu i la llosa del monolit amb un immens aligot de sant Joan i les armes dels regnes peninsulars, adornat amb tota la parafernàlia de símbols del règim, de l’«una grande y libre» i el «José Antonio, ¡presente!».

D’entre aquestes setze persones, sis van morir a Catarroja, després de la sublevació casenària el 17 de juliol del 1936 a Àfrica i de l’esclat de la guerra, el dia següent. Ferran Ribes Santacreu, que hava estat l’alcalde del poble abans de les eleccions de febrer del 1936, fou traslladat al port de València on el van matar. Emili Chust Puchalt, fou mort per un escamot, sembla que de la Columna de Ferro, a la porta de sa casa. Josep Navarro Roser, guàrdia civil, va morir en una trifulca als locals de l’Ateneu Llibertari, juntament amb una altra persona, també guàrdia civil, que acompanyava Navarro Roser i que no ha estat identificat (possiblement fos Sadurní Rodrigo Chirleu). Josep Hervàs Muñoz fou enterrat a Catarroja el desembre de 1939 segons un ban ermès per l’alcalde. Joan Ramon Ferrís, fill de Joan Ramon Raga, futur alcalde franquista, va morir durant la República, abans de l’aixecament militar. Així mateix, van matar quatre dones: Assumpta Ibor Vendrell, Rafaela Tarazona Planells i Concepció Alonso Alonso, i la monja sor Maria del Patrocini que no sabem del cert si va morir al poble) La resta, tot i que van morir en circumstàncies violentes durant la contesa, no caigueren a Catarroja (Vicent Albelda Sales, Salvador Carreres Puchalt, Rafael Vidal Sòria, Joaquim Cabanes Ferrer). Concretament, a Rafaela Tarazona i Joaquim Cabanes, matrimoni, segons informació de la seua besneta que ho ha escoltat explicar a casa, se'ls van emportar junts, sembla que per una denúncia, i mai no van tornar a saber d'ells. Vicent Albelda Sales va morir a Xàtiva, i Salvador Carreres Puchalt a Montcada. Per últim, Lluís Porcar Lliberós i Josep Porcar Peña, germà i pare, respectivament, d’un altre futur alcalde, el falangista Emili Porcar Lliberós, sembla que apareixien inscrits com a «caiguts» en dos pobles: Catarroja i Llucena, d’on provenia la família.

Catarroja no s’acaba mai

[Nota: Informació extreta del llibre Catarroja, 1936-1939: insurgent i administrada, d'Agustí Colomines Companys, publicat en la col·lecció Josep Servès, de documentació i recerca per les Publicacions de la Biblioteca o l'Arxiu de Catarroja el1987].