Catarroja en guerra: el Muntó

La Col·lectivitat Cooperativa Confederal de Treballadors Camperols de Catarroja (el Muntó) es va constituir el dia 4 d’octubre del 1937. El primer a deixar-ne constància fou Josep Maria Soriano Bessó en una entrevista a quatre dels protagonistes (Miquel Royo i Salvador Peris, Juli Garcia i Joan Alapont), que va publicar a la revista L’Horta el 1979. Alguns d’aquests entrevistats per Soriano, ho van ser posteriorment, l’estiu del 1985, per Agustí Colomines per elaborar la seua investigació sobre Catarroja que, amb el títol Catarroja, 1936-1939: insurgent i administrada, resultà guanyadora del Premi Benvingut Oliver d’Investigació Històrica en la seua edició del 1986 i que, posteriorment (el 1987) fou publicat a la col·lecció Josep Servès, de documentació i recerca per les Publicacions de la Biblioteca i l’Arxiu de Catarroja.

D’acord amb els testimonis entrevistats pels dos autors esmentats, primerament es van reunir una trentena de llauradors, els més pròximis a la Confederació Nacional dels Treballadors (CNT), els quals acordaren que la col·lectivitat havia de comptar amb terres i mitjans de producció. De seguida la CNT convocà una assemblea al cinema Progreso (el cine Gepa), situat al mateix lloc on ara hi ha la Casa de la Cultura, en la cantonada del Camí Reial i el del Teatre (Esteve Paluzié). El local es va omplir fins la bandera. D’acord amb el relat que van explicar els protagonistes esmentats a Soriano Bessó: «Allò era a finals del 36 i primeries del 37 perquè recorde que l’arròs i el cacau el tenien arreplegat a casa (...). En aquella reunió s’explicà tot: el treball repartit a parts iguals (...). A partir del miting, la cosa anà prou de presseta. La gent començà a apuntar-s’hi. Hi havia xòfers, obrers, rajolers, pescadors, forners, sabaters, sastres, mecànics, fusters, tramviaris, etcètera. Tots es comprometeren a aportar el seu jornal a la col·lectivitat. Alguns tenien l’ofici a València perquè eren treballadors de fàbriques, d’altres tenien personal dependent d’ells, com el cas del sastre o d’algun talleret, però era la col·lectivitat qui cobrava i pagava els empleats que no volien fer part de la col·lectivitat.»

El Consell Municipal nomenà vocals de la Junta Pericial del Cadastre els dos contribuents adherits amb més terra, un d’ells, Miquel Aguilar Alfonso, fou també Conseller d’Importació de la col·lectivitat. D’acord amb un document que relaciona les col·lectivitats que depenien de la Federació Comarcal de Torrent, que tenia la seua seua precissament a Catarroja, als pobles de l’Horta Sud s’hi adheriren 3.470 famílies que suposaren 19.758 persones. Concretament, al nostre poble, ho van fer 210 famílies que sumaven 840 persones.

L’abril del 1937 el Consell Municipal de Catarroja havia constitït la Junta Local Agrícola de la qual en var ser elegits membres Anastasi Peris Veres (CNT), president; Salvador Chirivella Verdaguer (PSOE), secretari; i Josep Garcia Alapont (CNT), Salvador Garcia Asensio (UGT) i Joan Lluís Gradolí Alfonso (ER), vocals. I posteriorment, el 4 d’octubre, com deia més amunt, es va constituir la Cooperativa Confederal de Treballadors Camperols de Catarroja, com atestigua l’acta que es va alçar en aquella reunió i que copie a continuació:

«Acta de Constitución. / En Catarroja, Provincia de Valencia, a las 21’30 horas del día 4 de Octubre de mil novecientos treinta y siete y bajo la presidencia de la mesa interina compuesta de Salvador Cases Raga, Presidente y Avelino Ferrer Raga, Secretario, se procedió a la celebración de Asamblea general de socios de la ‘Colectividad Cooperativa Confederal de Trabajadores Campesinos’ de esta población a efectos de su constitución, toda vez que sus Estatutos fueron aprobados por el Director General de Trabajo en 28 de Septiembre del año actual. / Abierta la sesión, la Presidencia indicó que se estaba en la necesidad de elegir el Consejo de Administración, y al efecto expuso a los asambleistas la facultad que tiene de proponer nombres para el mismo. / Un colectivista propuso a la Mesa sometiera a la Asamblea la siguiente propuesta que fué aceptada por unanimidad, quedando elegido el Consejo como sigue: / Presidente: Anastasio Peris Veres / Vice-Presidente: José Cases Olmos / Secretario Interventor: Arturo Roig Cerveró / Vice-Secretario: Antonio Hervás Gamón / Depositario: José García Alapont / Consejero de Agricultura: Miguel Peris Raga / Consejero de Exportación: Luciano Peris Raga / Consejero de Importación: Miguel Aguilar Alfonso / Y no habiendo más asuntos que tratar se levanta la sesión a las 23’30 horas, extendiéndose la presente Acta por duplicado para su remisión y diligenciamiento a la Dirección General del Trabajo, que firman el Presidente y Secretario de la Mesa y los elegidos en la fecha supra.» [Al peu hi ha les signatures dels deu esmetats].

El Muntó ocupà els terrenys de l'Hort de Vivanco i, immediatament es posà en marxa la Junta Qualificadora Municipal, presidida per l’alcalde, Pasqual Molinos i integrada per tres vocals: Enric Tomàs (CNT), en nom del Consell Municipal, Salvador Puchalt Ferrer (UGT), Miquel Peris Raga (CNT) i Josep Cases Olmos (FAI), que actuava com a secretari. Com es veu clarament la CNT i la UGT sreneren les forces hegemòniques de la junta.

Catarroja no s’acaba mai