Ja he deixat dit que el
1987 l’Ajuntament de Catarroja publicà el treball Catarroja, 1936-1939: insurgent i administrada, d’Agustí Colomines, que havia resultat
guanyador del Premi Benvingut Oliver d’Investigació Històrica del 1986.
Colomines, seguint el llibre de Vicent
Gabarda, Els afusellaments al País
Valencià (1938-1956), incideix sobre les víctimes de Catarroja durant la
guerra i durant el franquisme, és a dir dels morts dels dos bàndols enfrontats,
per dir-ho d’alguna manera. En aquest ‘post’ tractaré sobre els assassinats pel
franquisme i en una propera nota ho faré sobre els morts durant la guerra com a
conseqüència dels fets revolucionaris, que el règim franquista va embolcallar
en la famosa llegenda de «caidos por Dios y por España».
Acabada la guerra, els
executats pel franquisme ho foren bàsicament acusats per dos motius: per haver
comés delictes a l’avantguarda o a la reraguarda, units als odis personals, les
disputes i les delacions, i pel fet d’haver ocupat un càrrec destacat en les
institucions locals; i per delictes d’oposició al nou règim, bé hagués estat
armada, bé de caire polític.
Dels dotze afusellats de Catarroja
que esmenta Gabarda, onze ho foren per la primera raó i només un fou afusellat
per la segona, Victorià Benedito
Clemente que, en realitat no era de Catarroja, sinó de Silla. Aquest,
juntament al seu germà, Josep Benedito
Clemente i Josep Arévalo Gil,
van ser afusellats a Paterna el mateix dia (16 d’abril de 1947), acusats
d’haver col·locat una bomba a la via del tramvia. Així, doncs, tret Benedito,
de catarrogins en van ser afusellats onze. Tres dels quals eren dones. Pel que
fa a la militància política dels asassinats, sis eren, o havien estat, de la
CNT (Carme Martínez Fortea, Francesca Ballester Nogueres, Bàrbera Morellà Ribes, Miquel Alfonso Raga, Lluís Alapont
Peris i Manuel
Tomàs Chardí), un de la FAI (Josep
Cases Olmos, l’home de Francesca Ballester), un del PSOE (Salvador Chirivella Verdaguer), un de
la UGT (Enric Tomàs Vàzquez), i un
d’Esquerra Republicana (Emili Chaqués
Pechuan).
En quatre casos es tracta
de membres del Consell Municipal de Catarroja: Salvador Chirivella, Josep Cases
(que havia nascut a Massanassa), Emili Chaqués (que en deixar el càrrec s’havia
traslladat a València i va ocupar la direcció de la presó instal·lada en un
vaixell ancorat al port de València), i Enric Tomàs, el darrer alcalde
republicà que, tot i que havia issat la bandera monàrquica en acabar la guerra,
no es va deslliurar del patíbul. La resta dels afusellats tenien professions
diverses: Mestresses de casa (3), llauradors (3), comerciants (2). L’edat dels
executats oscil·là entre els 31 anys el més jove i 57 anys el més gran.
Catarroja no s’acaba mai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada