La fi del franquisme i el nou nomenclàtor de Catarroja

Des del dia 20 de novembre del 1975, data de la mort del dictador Francisco Franco, van haver de passar encara quatre anys per tal que el 3 d’abril del 1979 forem convocats a votar en les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura, un període (1939-1975) durant el qual la representació municipal era corporativa. Això volia dir que l’alcalde era nomenat pel govern en el cas de les capitals de província i pel governador civil o pel cap provincial del Movimiento Nacional en la resta de municipis. Aquest és, doncs, el cas de Catarroja, on van votar el 69,2% dels censats amb dret a fer-ho (8.945 electors). Els resultats de la consulta, tal com ja vam comentar en un ‘post’ anterior («Les primereseleccions després del franquisme a Catarroja») van ser els següents: la UCD va aconseguir 3.501 vots que representaven el 39,60% del emesos, el PSPV-PSOE se situava en segon lloc amb 3.246 vots (36,71%), el tercer lloc el va ocupar el PCPV amb 1.330 vots (15,04%), la URV va aconseguir 605 vots (6,84%), la UCE 107 vots (1,21%) i l’ORT 51 (0,57%). Amb aquest resultat els 17 regidors es repartiren així: 7 (UCD), 7 (PSPV-PSOE), 2 (PCPV) i 1 (URV).

Una de les primeres qüestions que va escometre l’Ajuntament de Catarroja, aquell mateix any fou el canvi de denominació d’alguns carrers del poble. Fou així que la Comissió d’Urbanisme, presidida pel socialista Joan Àngel del Olmo, va emetre el seu dictamen al Ple municipal per tal que aprovés el canvi de nom de diversos carrers, un canvi que, segons la comissió no tenia cap altra motivació «que la d’eliminar de la visió del poble aquells noms pertanyents a una època ja superada, contrària totalment a l’etapa democràtica que comencem a viure». I afegia que la mesura tractava de «recuperar tota una toponímia popular que per un sistema polític totalitari i centralista ens ha intentat substituir, en el marc d’un procés de recuperació nacional (cultural i social) del País Valencià.» Fou, doncs, aquest el motiu pel qual es van substituir «noms pertanyents a personalitats del rèfim feixista pel de personalitats que han contribuït a la cultura i l’art del País Valencià».

Els noms dels carrers i places catarrogines que van ser rotulades de nou van ser els següents:

Denominació antiga — Nova denominació

Calle del General Aranda — Carrer d'Ausiàs March

Calle del Almirante Carrero Blanco — Carrer Azorín

Calle Capitán Cortés — Carrer de l’Horta

Calle Eduardo Dato — Casetes d’Isidoro

Calle de la Falange — Carrer del Trinquet

Calle Hernández Cuesta — Carrer Pintor Ribalta

Calle del Generalísimo — Carrer Nou

Calle García Morato — Carrer Miguel Hernández

Plaza de los Héroes del Alcázar de Toledo — Plaça del Mercat

Calle 18 de Julio — Carrer de la Figuera

Avenida de José Antonio Primo de Rivera — Camí Real

Calle de la Gloriosa Liberación Nacional — Carrer Llibertat

Calle General Moscardó — Carrer Lluís Vives

Calle General Mola — Carrer de l’Artesana

Calle Progreso — Carrer de la Font

Calle Queipo de Llano — Carrer de la Constitució

Calle Ruiz de Alda — Carrer Marià Benlliure

Calle Serrano Súñer — Carrer de l’Alqueria

Calle General Varela — Carrer Pintor Sorolla

Calle General Sanjurjo — Carrer Joanot Martorell

Plaza de Calvo Sotelo — Plaça de la Llotgeta

Plaza de Vicente Albelda — Plaça del Pintor Ribera

Plaza de Miguel Peris — Plaça Vella

A continuació la comissió feia un breu perfil dels nous personatges que formarien part del nomenclàtor catarrogi.

Posteriorment el Ple de l’Ajuntament va aprovar el dictàmen de la Comissió d’Urbanisme per nou vots a favor (7 del PSPV-PSOE i 2 de PCPV) i vuit en contra (7 de la UCD i 1 de la URV). Encara el 1979 hi havia qui preferia mantenir en el nomenclàtor del poble els noms més conspicus de la dictadura franquista.

Alguns noms, però, es van quedar sense canviar. Una qüestió que tractarem en un altre ‘post’.

Catarroja no s’acaba mai