Catarroja jugà un paper important en la revolució de 1868, un esdeveniment que des de la perspectiva «local» permet veure a ran de terra els processos de trencament políticosocials, front a la massa vegades interpretada tendència a sobrevalorar els aspectes continuistes referits als poder locals. Així, vista des de la comarca de l'Horta, la «Gloriosa» se’ns presenta com un tombant, com una cruïlla de dinàmiques socials i politiques que s’endinsen en el segle XIX. La Junta Superior Revolucionària de València es va constituir a les onze de la nit del dia 29 de setembre, tot definint-se com a «sobirana i independent» de qualsevol altre poder de la península. Els seus vint-i-cinc membres es repartiren per igual entre progressistes i republicans, mentre que els unionistes van quedar exclosos a causa del seu descrèdit i per manca de suport. La Junta, entre altres mesures, com ara la dissolució de la Diputació i el Consejo Provincial, acordà destituir els ajuntaments governats pels moderats. Aquest fou el tret de sortida. Els dos o tres dies següents es va estendre el moviment revolucionari i començaren a arribar als pobles les actes d’adhesió. El dia 30, Peris i Valero, empés per l’emoció i per la massiva presència popualr al carrer, arrancà des del balcó del palau del Temple la flor de lis de la bandera monàrquica espanyola i llançà al carrer el bust d’Isabel II, mentre la gent demanava a crits l’Himne de Riego.
Als pobles de l’Horta el pronunciament i la constitució de les juntes revolucionàries es va produir entre el 30 de setembre i el 2 d’octubre. El procés fou el següent: Francesc Llorens i Torres, un propietari catarrogí, comissionat i home de confiança de Peris i Valero, arribava als pobles i destituïa l’anterior ajuntament. Si la iniciativa ja s’havia produït, com passava en més d’un cas, Llorens era qui la confirmava. Les juntes locals revolucionàries que es contituiren a l’Horta ho van ser, en la majoria dels casos, per designació de Llorens, com va passar, per exemple a Torrent i a Catarroja, els dos pobles més importants. La substitució dels polítics locals anteriors, del període moderat, era sempre gairebé total, a excepció del cas de Catarroja, on l’ajuntament ja era controlat abans pels progessistes i on Llorens, que era regidor, va passar a ser primer vicepresident, mentre que Pasqual Fortea es mantenia com a alcalde. El model catarogí és important pel paper destacat dels progressites locals, però també per la seua presència a tota la comarca. Un partit progessista, procliu a la insurrecció, fou el principal protagoista de la Gloriosa a l’Horta.
En les actes de les juntes pren un especial protagonisme la participació popular i el seu soport a la causa. El poble era present «en massa» acompanyant les partides i l’esdeveniment incloïa música, coets, volteig de campanes, etc. Era una festa... A Silla, per exemple, s’havia pres declaració a Llorens i aquest havia declarat: «que cuando llegó al pueblo con su Partida encontró al vecindario en conmoción y entregado al desorden sin autoridad que lo contuviese, viniendo con ello a demostrar que no existía junta alguna, o que caso de existir carecía esta de fuerza moral para sostener el orden. Conforma el señor cura al alzamiento promovido por el Sr. Llorens y solicitado de este, según informa del mismo, que procurara apaciguar aquel desorden y ponerle a cubierto com a otras personas de nuevos atropellos, petición que le dirigieron el Secretario y algunos otros vecinos.»
En els processos de constitució de les Juntes destaca, sobre qualsevol altre punt, les referències a la llibertat i al principi de sobirania nacional, com també les referències a la noció de progrés, vinculada a les idees de nació o de liberalisme. El crit «¡Abajo los Borbones!» només apreix per regla general, val la pena remarcar-ho, on el moviment és impulsat o confirmat per la partida de Llorens. No a tots els municipis seguiren una trajectòria semblant. A Catarroja, per exemple, les propostes republicanes ven tenir un èxit absolut, mentre que a Torrent hi va haver un major control de la vida política per elements més conservadors, tot i que sempre encapçalada per cares noves.
Així, el 2 d’octubre de 1868, Francesc Llorens i Torres, comissionat per Peris y Valero, nomena per a la junta local els membres de l’ajuntament catarrogí, del qual ell mateix en feia part. Els dies següents (actes de 2, 4, 6, 8 i 11 d’octubre) es procedeix a destituir empleats i reemplaçar-los per partidaris del moviment revolucionari. Al document, el secretari de la Junta revolucionaria de Catarroja, Vicent Faus i Alonso, alça acta de la reunió que té lloc a la Sala Capitular de la Vila, alhora que passa «á manos de esa junta superior revolucionaria para su aprovación, copia certificada de las actas celebradas de nombramiento de junta revolucionaria de esta población, destitución y nombramiento de empleados, cuyos cargos han recaído en personas adictas al actual Gobierno, por constar de público haber tomado las armas en favor del movimiento revolucionario. Catarroja, 9 de octubre 1868.», amb l’assitència del capellà del poble, Joan Baptista Soriano i Pons. La reunió es dóna per finalitzada amb la signatura de l’acta per part de «los que saben»: Francesc Llorens = Joan B. Soriano = Pasqual Fortea = Isidre Codoñer = Llorenç Chirivella = Antoni Guillem = Salvador Baixauli = Josep Hervàs = Joan Baptista Hervàs = Joaquim Olmos = Vicent Alapont = Ferran Luz = Francesc Chirivella = Peregrí Lacàmara.» El document, com és habitual, mostra al marge el nom dels qui conformen el consitori: Pasqual Fortea = Francesc Llorens = Isidre Codoñer = Ferran Luz = Llorenç Chirivella = Antoni Guillem = Vicent Martí = Salvador Baixauli = Josep Hervàs = Miquel Torres = Joan Baptista Hervàs = Joaquim Olmos = Vicent Alapont = Francesc Chirivella = Peregrí Lacàmara», així com dels càrrecs que hi ocupen: Presidente: Pasqual Fortea Ricart / Vicepresidents: Francesc Llorens = Isidre Codoñer / Vocals: Ferran Luz Peña = Llorenç Chirivella = Antoni Guillem = Vicent Martí Barrachina = Salvador Baixauli = Josep Hervàs Alfonso = Miquel Torres Guillem = Joam Bautista Hervàs = Joaquim Olmos = Vicent Alapont = Francesc Chirivella = Peregrí Lacàmara. El document continua amb actes referents a dies posteriors.
El dia 18 d’octubre, la Junta local es reuneix amb alguns veïns del poble i es transforma en ajuntament revolucionari. La reunió la presideix el president, Pasqual Fortea i Ricart. En aquest cas, els asistents, aplegats també al marge del document en dos epígrafs separats, són els següents:
Membres de la Junta: Pasqual Fortea, Francesc Llorens, Isidre Codoñer, Llorenç Chirivella, Vicent Martí, Miquel Torres, Joan Baptista Hervàs, Joaquim Olmos, Vicent Alapont, Francesc Chirivella, Peregrí Lacàmara, Ferran luz i Salvador Baixauli.
Veïns: Miquel Ramon, Isidor Luz, Francesc Raga, Joaquim Fortea, Vicent Hervàs, Francesc Penella, Diego Chulvi, Pasqual Chirivella, Joaquim Puchalt, Marià Martí, Vicent Fortea, Joan Baptista Luz, Pasqual Puchalt, Josep Antoni Mas, Salvador Costa, Vicent González, Manuel Peña i Salvador Ramon.
Finalment, l’acta acaba amb el nomenament del nou Ajutament revolucionari de Catarroja que queda constituït de la següent forma: Pasqual Fortea Ricart (alcalde), Francesc Llorens Torres i Isidre Codoñer Chirivella (vicepresidents), i Ferran Luz Peña, Llorenç Chirivella Ricart, Antoni Guillem Guillem, Vicent Martí Barrachina, Salvador Baixauli Cases, Josep Hervàs Alfonso, Miquel Torres Guillem, Joan Baptista Hervàs Puchalt, Joaquim Olmos Marqués, Vicent Alapont Chulvi, Francesc Chirivella Ricart i Peregrí Lacàmara Martí (regidors).
Als pobles de l’Horta el pronunciament i la constitució de les juntes revolucionàries es va produir entre el 30 de setembre i el 2 d’octubre. El procés fou el següent: Francesc Llorens i Torres, un propietari catarrogí, comissionat i home de confiança de Peris i Valero, arribava als pobles i destituïa l’anterior ajuntament. Si la iniciativa ja s’havia produït, com passava en més d’un cas, Llorens era qui la confirmava. Les juntes locals revolucionàries que es contituiren a l’Horta ho van ser, en la majoria dels casos, per designació de Llorens, com va passar, per exemple a Torrent i a Catarroja, els dos pobles més importants. La substitució dels polítics locals anteriors, del període moderat, era sempre gairebé total, a excepció del cas de Catarroja, on l’ajuntament ja era controlat abans pels progessistes i on Llorens, que era regidor, va passar a ser primer vicepresident, mentre que Pasqual Fortea es mantenia com a alcalde. El model catarogí és important pel paper destacat dels progressites locals, però també per la seua presència a tota la comarca. Un partit progessista, procliu a la insurrecció, fou el principal protagoista de la Gloriosa a l’Horta.
En les actes de les juntes pren un especial protagonisme la participació popular i el seu soport a la causa. El poble era present «en massa» acompanyant les partides i l’esdeveniment incloïa música, coets, volteig de campanes, etc. Era una festa... A Silla, per exemple, s’havia pres declaració a Llorens i aquest havia declarat: «que cuando llegó al pueblo con su Partida encontró al vecindario en conmoción y entregado al desorden sin autoridad que lo contuviese, viniendo con ello a demostrar que no existía junta alguna, o que caso de existir carecía esta de fuerza moral para sostener el orden. Conforma el señor cura al alzamiento promovido por el Sr. Llorens y solicitado de este, según informa del mismo, que procurara apaciguar aquel desorden y ponerle a cubierto com a otras personas de nuevos atropellos, petición que le dirigieron el Secretario y algunos otros vecinos.»
En els processos de constitució de les Juntes destaca, sobre qualsevol altre punt, les referències a la llibertat i al principi de sobirania nacional, com també les referències a la noció de progrés, vinculada a les idees de nació o de liberalisme. El crit «¡Abajo los Borbones!» només apreix per regla general, val la pena remarcar-ho, on el moviment és impulsat o confirmat per la partida de Llorens. No a tots els municipis seguiren una trajectòria semblant. A Catarroja, per exemple, les propostes republicanes ven tenir un èxit absolut, mentre que a Torrent hi va haver un major control de la vida política per elements més conservadors, tot i que sempre encapçalada per cares noves.
Així, el 2 d’octubre de 1868, Francesc Llorens i Torres, comissionat per Peris y Valero, nomena per a la junta local els membres de l’ajuntament catarrogí, del qual ell mateix en feia part. Els dies següents (actes de 2, 4, 6, 8 i 11 d’octubre) es procedeix a destituir empleats i reemplaçar-los per partidaris del moviment revolucionari. Al document, el secretari de la Junta revolucionaria de Catarroja, Vicent Faus i Alonso, alça acta de la reunió que té lloc a la Sala Capitular de la Vila, alhora que passa «á manos de esa junta superior revolucionaria para su aprovación, copia certificada de las actas celebradas de nombramiento de junta revolucionaria de esta población, destitución y nombramiento de empleados, cuyos cargos han recaído en personas adictas al actual Gobierno, por constar de público haber tomado las armas en favor del movimiento revolucionario. Catarroja, 9 de octubre 1868.», amb l’assitència del capellà del poble, Joan Baptista Soriano i Pons. La reunió es dóna per finalitzada amb la signatura de l’acta per part de «los que saben»: Francesc Llorens = Joan B. Soriano = Pasqual Fortea = Isidre Codoñer = Llorenç Chirivella = Antoni Guillem = Salvador Baixauli = Josep Hervàs = Joan Baptista Hervàs = Joaquim Olmos = Vicent Alapont = Ferran Luz = Francesc Chirivella = Peregrí Lacàmara.» El document, com és habitual, mostra al marge el nom dels qui conformen el consitori: Pasqual Fortea = Francesc Llorens = Isidre Codoñer = Ferran Luz = Llorenç Chirivella = Antoni Guillem = Vicent Martí = Salvador Baixauli = Josep Hervàs = Miquel Torres = Joan Baptista Hervàs = Joaquim Olmos = Vicent Alapont = Francesc Chirivella = Peregrí Lacàmara», així com dels càrrecs que hi ocupen: Presidente: Pasqual Fortea Ricart / Vicepresidents: Francesc Llorens = Isidre Codoñer / Vocals: Ferran Luz Peña = Llorenç Chirivella = Antoni Guillem = Vicent Martí Barrachina = Salvador Baixauli = Josep Hervàs Alfonso = Miquel Torres Guillem = Joam Bautista Hervàs = Joaquim Olmos = Vicent Alapont = Francesc Chirivella = Peregrí Lacàmara. El document continua amb actes referents a dies posteriors.
El dia 18 d’octubre, la Junta local es reuneix amb alguns veïns del poble i es transforma en ajuntament revolucionari. La reunió la presideix el president, Pasqual Fortea i Ricart. En aquest cas, els asistents, aplegats també al marge del document en dos epígrafs separats, són els següents:
Membres de la Junta: Pasqual Fortea, Francesc Llorens, Isidre Codoñer, Llorenç Chirivella, Vicent Martí, Miquel Torres, Joan Baptista Hervàs, Joaquim Olmos, Vicent Alapont, Francesc Chirivella, Peregrí Lacàmara, Ferran luz i Salvador Baixauli.
Veïns: Miquel Ramon, Isidor Luz, Francesc Raga, Joaquim Fortea, Vicent Hervàs, Francesc Penella, Diego Chulvi, Pasqual Chirivella, Joaquim Puchalt, Marià Martí, Vicent Fortea, Joan Baptista Luz, Pasqual Puchalt, Josep Antoni Mas, Salvador Costa, Vicent González, Manuel Peña i Salvador Ramon.
Finalment, l’acta acaba amb el nomenament del nou Ajutament revolucionari de Catarroja que queda constituït de la següent forma: Pasqual Fortea Ricart (alcalde), Francesc Llorens Torres i Isidre Codoñer Chirivella (vicepresidents), i Ferran Luz Peña, Llorenç Chirivella Ricart, Antoni Guillem Guillem, Vicent Martí Barrachina, Salvador Baixauli Cases, Josep Hervàs Alfonso, Miquel Torres Guillem, Joan Baptista Hervàs Puchalt, Joaquim Olmos Marqués, Vicent Alapont Chulvi, Francesc Chirivella Ricart i Peregrí Lacàmara Martí (regidors).
Catarroja no s'acaba mai
[Nota: He seguit la informació al llibre Trencament polític i canvi social. Elemtns per a un esquema de l’evolució política de l’Horta Sud (c.1860-c.1905), de Ferran Archilés, Otília Martí i Manuel Martí, treball que fou guardonat amb el Premi Benvingut Oliver d’Investigació del 1994, i editat en la col·lecció Josep Servès, de documentació i recerca, pel Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Catarroja el 1995. Tota la documentació citada es pot consultar a l’Arxiu de la Diputació de València.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada